COMPTE
AMB ELS PERFUMS!
Els
perfums són utilitzats pels comerços per a atraure compradors.
Vivim en un món envoltat de capricis i luxes diversos entre els quals trobem els perfums. Els veiem anunciats a la televisió, als pòsters de les parades d'autobús, a les revistes, etc. Els perfums són un negoci que creix dia a dia. Moltes vegades, però, comprem el producte no per l'olor que fa sinó per la influència dels anuncis en nosaltres. Els perfums, al seu temps, s'han convertit en eines d'atracció comercial igual que els anuncis o els aparadors. Les feromones, que estan presents en molts dels perfums que nosaltres utilitzem, en són les responsables. Les feromones són unes hormones que segreguen tots els animals. Els humans les segreguem a través de les aixelles i de glàndules properes als genitals, la seva funció és atraure membres del sexe oposat a través de senyals d'olor que circulen per l'aire.

Tot
i així, hi ha moltes empreses que sense utilitzar feromones
aconsegueixen amb perfums que la gent senti atracció cap a les
seves botigues, com és el cas de la marca de roba Abercrombie
& Fitch
que utilitza la seva fragància Fierce
(sense feromones) per atraure clients, i ho aconsegueix. Aquesta
marca ha triomfat a nivell comercial en el món de la moda en un
temps rècord; hi tindrà res a veure el seu perfum? L'ús d'aquests
perfums no només s'utilitza a la moda, l'àmbit alimentari no se
n'escapa. Les fleques i les pastisseries en són un bon exemple, ja
que empren un esprai amb olor a pa que fa que tinguem gana només
d'olorar-lo, fins i tot hi ha fleques que ruixen l'exterior dels seus
aparadors amb aquesta olor per atraure el vianants que hi passen pel
davant.
El
perfum s'ha convertit en un caprici dels habitants del primer món i
en una eina per a incentivar el consum de manera irracional. Per això
cal anar molt amb compte. És fàcil deixar-nos seduir per la
publicitat, els aparadors o, com hem vist, les olors. Però per
evitar ser consumits pel consumisme, hem de ser compradors
responsables i no aparcar la nostra capacitat de raonar a l'hora
d'escollir.
FERNANDO
RAMON i JORDI CUMELLAS
ALERTA
AMB EL FACEBOOK!
A mesura que augmenta el nombre d'usuaris també augmenten els riscos de les xarxes socials.

Fotos,
informació personal i fins i tot números de telèfon es poden
arribar a trobar a través de la xarxa. A través del facebook,
expliquem confidències als amics, opinem, expressem gustos i
sentiments, “fardem” dels nostres èxits i ens lamentem dels
nostres fracassos... Però... i si tota aquesta informació fos
accessible a gent en qui no confiem? I si persones desconegudes
poguessin saber tant de tu com els teus amics? I si algú volgués
utilitzar la teva privacitat per al seu profit important-li poc o
gens que això et pugui perjudicar?

La
tecnologia ens ofereix eines molt útils, però cal saber
utilitzar-les amb responsabilitat i precaució. Conèixer els riscos
és cabdal per a evitar sorpreses desagradables.
DANIEL
SORIA I CHRISTIAN HARTWIG
AUTORES: CARLOTA SERAROLS, CLARA RODRÍGUEZ i MARIONA CAPDEVILA - CULTURA AUDIOVISUAL - 2n BATXILLERAT
ADDICCIÓ ON LINE
Els jocs on line combinen espectacularitat amb competitivitat, un còctel explosiu que els fa perillosament addictius.

Per jugar amb els amics, abans havies d'anar a casa seva, però ara, si tots estan connectats en línia, es pot jugar alhora. Un dels punts claus que enganxen més d'aquests jocs és la possibilitat de parlar amb els participants mentre s'està jugant. Es pot parlar mitjançant auriculars amb micròfon incorporat, escrivint missatges o pel xat. La combinació perfecta pel vici.
Per posar un exemple de joc on line hem escollit el Call of Duty. Aquest títol és possiblement el que compta amb més seguidors, especialment la versió Modern Warfare 2. El mode on line d'aquest joc consisteix en fer un grup privat amb els amics amb els que vulguis jugar (també pots jugar sol amb tot de gent desconeguda sense fer cap grup). Després pots escollir fer una partida privada per a jugar només amb el teu grup d'amics o unir-te amb el grup d'amics a partides amb gent desconeguda. Els tipus de partida es pot escollir. Es pot jugar tots contra tots, per equips a mort, a desactivar bombes, robar bases, etc.

Les enquestes realitzades a tots els cursos de la ESO ens mostren que més de la meitat dels alumnes que juguen a jocs on line (70), ho fan durant més de dues hores quan disposen d'aquest temps. Els casos d'addicció alta o molt alta són relativament pocs, però portem pocs anys amb aquestes tecnologies i a mesura que va passant el temps, més gent s’hi va enganxat, així que val més vigilar-ho.
Jugar on line té els seus riscos perquè tens contacte amb gent desconeguda: suplantació d’identitat en el teu compte, contagi de virus... Molts dels usuaris ja en són conscients i mai accepten sol·licituds d'amistat de persones desconegudes per estalviar-se problemes. També és comú fer un duplicat del compte perquè així, si algú el malmet, sempre en queda una còpia.
Sigui com sigui, hi ha moltes maneres de passar-s'ho bé i relacionar-se sense haver de córrer riscos; el més perillós: caure en l'addicció.
JOAN CASTILLA i ALBERT GRIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada